”La lucha es como un círculo se puede empezar en cualquier punto, pero nunca termina”. Subcomandante Marcos, EZLN.

Sembla ser que aquesta frase es força real i ara tornem a l’inici d’una protesta que semblava acabada, una lluita que fa temps que va començar. Fa uns mesos s’ha obert de nou la problemàtica del 4t Cinturó i el que això implica pels paisatges del Vallès.

És cert, aquest projecte no passa per Santa Perpètua, però trinxa el Vallès Occidental d’un costat a l’altre. Algunes ens vendran les avantatges i les bonances d’aquesta infraestructura. Però qui ens parlarà dels alts nivells de contaminació que patim? Qui defensarà els pocs espais verds que queden en el nostre entorn? Sabem qui ho farà i qui no, a qui li està bé el model de mobilitat actual, qui ho fa per sortir a la foto i qui s’hi oposa frontalment. Però la defensa del territori no només ha de fer plantejar-nos el model de mobilitat, ja que hi ha altres aspectes a valorar , a debatre i resoldre.

Per conservar els pocs espais verds que ens queden al Vallès i poder gaudir d’una qualitat de vida digne no només ens hem d’oposar al 4t Cinturó. Per poder seguir tenint una vida que pagui la pena viure cal evitar la construcció de nous polígons mentre els actuals estiguin desocupats; cal ampliar la protecció de l’espai de Gallecs i no construir als seus voltants, cal aturar les Àrees Residencials Estratègiques i evitar l’especulació del territori entre d’altres. Per tant comencem a valorar quina comarca tenim, quines apostes estem fent i veurem en què volem convertir el nostre habitat natural. Si no del Vallès no en quedarà res.