Arrel de la marxa exploratòria: La nit i els carrers són nostres! organitzada per Arran, la CUP, Endavant i Col·lectiu Punt 6, el grup de dones que hi va assistir s’ha organitzat per redactar i presentar una moció a l’Ajuntament on s’inclouen propostes per fer de Santa Perpètua un espai més segur, més comunitari i més feminista .

El 17 de gener de 2020 una vintena de dones vam recórrer els carrers i places del nostre poble amb la intenció de reconèixer i assenyalar aquells punts i elements de l’urbanisme que generen sensació d’inseguretat vers les dones. Gràcies a la dinamització de Col·lectiu Punt 6, a més, vam poder reflexionar sobre com podem revertir aquesta situació alhora que comencem a pensar en un urbanisme dissenyat per les persones i no només per a la mobilitat de vehicles i l’edificació d’habitatges. Les dones tenim molt a dir com a expertes del nostre propi territori, el transitem i el vivim diàriament, i aquest coneixement posat en pràctica ens farà guanyar en espais per a la ciutadania. L’urbanisme feminista pretén qüestionar els diferents aspectes que conformen una ciutat: mobilitat, espai públic, equipaments, serveis, habitatge, participació comunitària i seguretat, per tal de desenvolupar intervencions i accions concretes que facin que totes les persones, independentment de les seves característiques socials, els puguin utilitzar i gaudir en igualtat de condicions.

Per aquest motiu, a partir de l’informe elaborat i després de reflexionar col·lectivament sobre què podem i volem canviar en l’urbanisme de Santa Perpètua, l’1 de juny hem presentat una moció perquè arribi al proper Ple municipal on exposem tot allò que es va detectar alhora que proposem acords de millora pel poble. Entre d’altres intervencions demanem; auditories de seguretat i accessibilitat periòdiques de tot el municipi i que els resultats de les mateixes esdevinguin en les intervencions convenients, com ara, l’enllumenament dels “punts foscos” o la ampliació de voreres difícilment transitables; augmentar la freqüència i els horaris del bus urbà així com revisar la connectivitat amb els pobles veïns; tenir en compte i afavorir la vida social i comunitària a través d’un mobiliari urbà que convidi a la socialització, a més de l’obertura d’espais com els patis d’escola o altres equipaments municipals en horaris més amplis o la incorporació de més lavabos públics oberts durant tot l’any; demanem, també, que es consideri establir una millor senyalització dels espais públics i llocs d’interès, així com que es revisi el nomenclàtor de carrers per tal de visibilitzar més noms de dones als nostres carrers. Per últim, volem, no només que s’apliqui el protocol d'agressions masclistes en tots els àmbits possibles sinó que en els nous projectes que s’engeguin s’introdueixi la perspectiva feminista.

Repensar conjuntament el model d’urbanisme existent és el primer pas per reivindicar-ne un de nou, més social, més feminista i més adaptat a les necessitats i característiques de totes les ciutadanes i ciutadans.