El 25de novembre és la data fixada per l'ONU com a Dia internacional
contra la violència vers les dones. La dimensió de la violència que
han de suportar les dones arreu de món (per exemple, el conegut
feminicidi de CiudadJuárez, a Mèxic) fa que la comunitat
internacional hagi hagut de pronunciar-se, fixant, si més no, la data
del 25 de novembre, en la qual simbòlicament les institucions i la
societat expressen el seu rebuig contra la violència masclista. Si bé
aquesta iniciativa contribueix a la visualització del problema de la
violència generalitzada contra les dones, des de la CUP considerem que
no és suficient. Segons els estudis encarregats  per la Generalitat
del Principat aquest últim any, el nombre devíctimes per violència
masclista ha estat de 10.283 en l’àmbit de parella, a més de 434
agressions sexuals i 19 matrimonis forçosos. Unes ràtios sorprenents,
que evidencien un problema estructural de base de la nostra societat.
Unes dades que ens fan entreveure que les estratègies preses fins ara
no són suficients i ens queda molta feina a fer.

Per això, considerem que la problemàtica de la violència cap a les
dones no pot ser tractada únicament des d’una perspectiva victimista.
Cal trencar amb la dinàmica simplista impulsada pels governs i les
institucions que han fet que aquesta diada sigui únicament un condol,
fruit del recompte de denúncies o morts anuals. Aquest tractament
superficial – amb atenció gairebé nul·la a les complexes condicions
que porten a les agressions sistemàtiques vers les dones - és una
falta de respecte cap a la societat civil, que és la que en pateix les
conseqüències.

Al Principat de Catalunya, La llei del dret a les dones a eradicar la
violència masclista és absolutament insuficient, ja que el problema de
la violència cap a les dones no només s’ha de judicialitzar, sinó que
cal fer un anàlisi acurat de les seves causes. En primer lloc, cal fer
extensiu que si bé la violència física i psíquica que alguns homes
exerceixen contra les seves companyes, és un tipus de violència més
explícita, no és l'única que pateixen les dones. En els darrers anys
la burgesia que ens governa, formada per homes i dones (amb la
connivència d’alguns mitjans de comunicació), han intentat imposar la
idea que la igualtat ha estat assolida. I en conseqüència, que el
discurs feminista ha quedat superat. Aquesta, però, pensem que és una
idea radicalment falsa que, tanmateix, ha aconseguit desactivar la
crítica feminista en els darrers temps i ha contribuït a que les dones
assimilem i naturalitzem imposicions contràries als nostres propis
interessos. La premsa, la televisió, el cinema, la publicitat, la moda
i un llarg etcètera dibuixen un únic model possible, que passa sempre
per l’explotació del cos femení. Un cos femení representat d'acord amb
la mirada masculina heterosexual. Aquesta reducció irreal, imposada i
violenta de la dona a un únic model possible afecta de manera
especialment preocupant a les nenes i a les dones joves que, per no
ser marginades socialment, opten per assimilar-se al model imposat.

Tanmateix, les dones no només patim la violència de gènere, sinó que
també se'ns limita l'ús del nostre propi cos Se'ns qüestiona, per
tant, la nostra capacitat intel·lectual a l'hora de prendre decisions.
Malgrat teòriques conquestes feministes, la qüestió de l'avortament
n’és un exemple paradigmàtic. Encara a dia d'avui la dona ha de
superar moltes traves, a la vegada que ha d'al·legar alteracions
psicològiques per exercir allò que hauria de ser un dret.

Hi ha algunes pràctiques gairebé invisibles i relativament noves en la
nostra societat. És el cas de l’ablació, on només a Catalunya  s’han
detectat 28 casos aquest últim any. Aquesta pràctica condemna, marca i
aniquila, d’una forma indiscriminada, el dret a les nenes a decidir
sobre el seu propi cos.

En l'àmbit laboral, una gran part de les dones continuen treballant
sense cap mena de contracte, en feines relacionades en la llar o en
l’assistència a la gent gran. Continuen essent elles qui dediquen el
seu temps a la cura de casa. Molts cops s’hi suma la cura dels
familiars, dificultant així la incorporació al mercat laboral de les
dones. Seguim essent capdavanteres en l’atur, la precarietat laboral i
els acomiadaments; i enriquint, així, l’economia submergida.
Paradoxalment, a la vegada que la societat es lamenta per la reducció
de mà d'obra que suposa la baixa natalitat, es penalitzen les dones
que es plantegen aquesta opció (ja sigui a través de la pèrdua del
lloc de treball, la impossibilitat de conciliació amb els tempos de la
formació intel·lectual o ja sigui mitjançant les retallades en el
sector públic de les polítiques en aquest sentit).

Una violència que la CUP considera especialment alarmant és la que es
troba a l'entorn de la prostitució, el tràfic de dones amb tota
impunitat. La permissivitat institucional amb els proxenetes, els
quals s'enriqueixen exercint una violència extrema sobre les dones, és
absolutament intolerable i necessita una solució immediata. En aquest
cas, la violència no és invisible; la tenim cada dia davant dels
nostres ulls i els governs busquen subterfugis. Recentment ho hem
sentit a dir al Govern del Principat de CiU, tot defugint la seva
obligació de vetllar pels drets humans bàsics de les persones.

Ara més que mai s'estan imposant les relacions de poder d'acord amb la
concepció social occidental del mascle dominant (això és, l'home
heterosexual, de mitjana edat, blanc i burgès situat dalt de la
piràmide social). Aquest és el model patriarcal. El model social en el
qual vivim i el que millor s'ha implantat arreu del món. D'aquesta
manera s'explica que l'explotació masculina del cos femení sigui un
problema transversal, comú a totes les cultures i comú  també en totes
classes socials.

Només des d'aquells sectors conscients i compromesos amb la justícia
social podrem trencar amb aquest menysteniment cap a les dones, sovint
considerades ciutadanes de segona. Només mitjançant la inclusió de la
perspectiva femenina en tots els afers socials, recuperarem la
integritat moral i física pròpia dels éssers humans i que ara veiem
limitada. Rebutgem i treballem per canviar aquesta societat patriarcal
que genera violència cap a les dones i altres col·lectius que queden
fora de la concepció social hegemònica.

Des de la CUP ens comprometem a treballar cada dia per aturar d'una
vegada i per totes la submissió del gairebé 50% de la població mundial.