S’ho creuen o ho fan veure?

La participació no ha de ser un procés unidireccional ni jerarquitzat. Qui té la informació i la formació l’ha de compartir amb l’altre. Així és l’unica manera d’arribar a una decisió conjunta i de manera lliure. I tota participant d’aquests processos té la seva propia saviesa i perspectiva vital que ha de compartir amb l’altre. Només així podem transformar la nostra realitat. Participar compartint. 

Però la participació ha d’anar més enllà del color de les papereres i l’alçada de les fanals. Si la ciutadania només pot decidir aquest tipus de qüestions tècniques sense cap mena de substància socio-política, econòmica o cultural, llavors estem en un falç i inútil procés de participació que desmoralitza i fastigueja al personal.Tampoc poden ser processos per cobrir l’expedient sense creure fortament en la força transformadora de la decisió conjunta i compartida i caient en un pim-pam ja està fet. I a Santa Peprètue tenim un equip de govern que no sabem si tot això s’ho creuen o ho fan veure.

En el nostre poble hi ha hagut processos que s’han anomenat participatius i cal dir que alguns si que ho estan sent com el PEC (Projecte educatiu de ciutat) i d’altres com el del CAU (Consell Assessor d’Urbanisme) no ho sembla tant. Aquest va començar amb un simulacre de procés participatiu entre les entitats que amb bona fe hi van participar. Potser calia cobrir l’expedient per presentar el projecte a una subvenció de la UE. Però demanar a una gent reunida que anotin les seves preferències entre un projecte o un altre només tenint com informació el títol, sense haver discutit, elaborat i decidit les necessitats que han de cobrir aquests projectes, es participació?Per a nosaltres dista molt del que entenem com a procés participatiu.