Dissabte va venir a Sta. Perpètua, la Betlem C. Bel, activista feminista de fa anys, jove, forta, intel·ligent i molt didàctica. Van sortir els temes de l'empoderament, la feina que hem de fer educant els companys i els fills, treballar els valors femenins,... No és fàcil, encara que normalment pensem en femení no ens podem alliberar de cop de tots els missatges que durant generacions ens han anat arribant i que s'han adherit al nostre ADN, passant de generació en generació com qui hereta uns ulls blaus. Les dones lluitem amb totes les nostres forces per aconseguir deslliurar-nos dels clixés, que com si fossin la lletra escarlata portem tatuades a la pell. Miro els homes que ens observen i que no saben que fer. Penseu que són homes que han vingut a una xerrada feminista i la majoria es troben fora de joc. Al grup veig tot tipus d'homes, els que creuen que fan, els que creuen que són, els que no saben com, ... Gràcies a tots per les vostres bones intencions i per voler créixer amb nosaltres. El patriarcat també el teniu tatuat a sang i a voltes us supera. I per ajudar penso que una de les premisses més importants és deixar -nos prendre el timó de les nostres vides, no feu com alguns pseudointel·lectuals que des de la seva superioritat ens diuen com alliberar-nos i a quin ritme.