Així començava l'últim comunicat de guerra de l'exèrcit feixista a la guerra del 36. Ni llavors, ni amb el règim del 78, ni ara amb el TS, el 155 i les forces d'ocupació i repressió, aquest Estat pot
engarjolar ni la llibertat ni la democràcia. Tenim presos polítics i exiliades però la seva resistència i determinació és un símbol de dignitat i llibertat. No som un poble captiu i tampoc estem desarmades. Les nostres armes estan ben afilades i son les mateixes que Garcia Lorca, Antonio Machado, Miguel Hernàndez, Rafael Alberti, Antonio Benaiges, Francesc Ferrer i Guardia, Rosa Sensat, Teresa Pàmies, Federica Montseny, Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal... Des dels moviments populars, des de la sobirania de les classes populars, des de la paraula i des de la desobediència civil no violenta podrem aconseguir la República feminista, socialista i ecologista. Tenim la raó de voler una república fraternal, igualitària i lliure, i tenim solidaritat per rebre i donar. I ens fem nostres totes les lluites d'emancipació social i nacional arreu, des de Múrcia a Palestina i passant pel cementiri del Mediterrani. Tenim dignitat i resiliència per seguir lluitant sense venjança ni odi. Una lluita des del convenciment de la noviolència i de cap pas enrere. Som poble i la gran majoria tenim dos dons, haver nascut de classe baixa i nació oprimida. I per tant dues vegades rebel. La rebel·lia necessària i obligada davant de lleis injustes i la violència institucional. Que cap cregui que podran amb la determinació d'un poble que anhela justícia social, cohesió social i llibertat de pensament i d'expressió. Que cap pensi que el feixisme tornarà a guanyar, perquè mai ho ha fet. Ni un pas enrere. No Passaran!!!