Quan polítics i Societat civil volen contradir el sistema establert, aquest respon empresonant-los amb una Audiència Nacional hereva d’un tribunal franquista com el Tribunal de Orden Público. Quan s’aproven lleis socials per millorar el be comú, i al sistema no li interessa, respon rebutjant-lo amb una altra Tribunal Constitucional, manipulat pel mateix govern espanyol hereu directe del franquisme. Quan un poble vol decidir el seu futur, el sistema respon amb violència. Quan el poble surt al carrer, el sistema l’ignora. Quan l’especulació i el frau “ofeguen” als poders econòmics, el sistema respon amb diners públics de totes. Quan el sistema beneficia nomes a uns quants, respon amb portes giratòries. Quan l’economia fa fallida per mala praxis, el sistema retalla drets socials fonamentals com la Sanitat, l’Educació i Serveis Socials. Quan el sistema ha dilapidat les pensions, respon demanant que treballem més anys i guanyem menys. Quan hi ha un molt gran i preocupant nivell de pobresa, cap on mira el sistema?. Quan un poble, fart i cansat, s’aixeca i diu prou, el sistema respon augmentant el pressupost de Defensa una burrada. Podríem dir molts més, inclús més de 155.

La passada setmana, va morir un Perpetuenc, en un incendi a la seva “chabola”, al costat de la riera. On estava el sistema? ha fet prou?

Potser, si reflexionem una miqueta, i veiem que aquest sistema no funciona, i que és molt difícil (per no dir impossible) canviar-lo, l’única resposta seria Desobeir-lo? Pensem-hi.