L’1 d’octubre i la vaga general del 3 d’octubre son unes de les dos mobilitzacions de la nostre història. Al principat, el poble va desbordar l’estat espanyol, i també els càlculs tacticistes del sobiranisme governamental. Al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord, enmig de les amenaces feixistes, la solidaritat tornava a dibuixar el veritable abast de la nostra nació. El full de ruta processista ha fracassat i tenim el perill de  convertir-nos en un procés de negació autonòmic. Mentrestant, continua l’empitjorament de les condicions materials de vida de la classe treballadora. Sous precaris, dones sobreexplotades i empobrides, costos de la vida pels núvols, privatitzacions. La llibertat dels Països Catalans i una vida digna per a la seva gent només es podrà aconseguir exercint l’autodeterminació, recuperant la sobirania política i econòmica, i defensant els drets civils, polítics, socials i de les dones. L’autodeterminació s’exerceix; no es pidola ni es negocia. Cal construir el contrapoder, des de tots els fronts, que ens permeti sostenir la desobediència i expulsar l’estat espanyol dels Països Catalans. L’acció política independentista s’ha d’articular a través d’un programa d’unitat popular que reculli les principals reivindicacions per a la dignificació de la vida de les classes populars i de les dones treballadores. L’Esquerra Independentista cal que siguem impulsors d'una alternativa rupturista cap a la independència i fer de la Unitat Popular una estratègia i un programa polític compartit per una majoria. Allò fonamental per a exercir l’autodeterminació és tenir un poble organitzat i disposat a mobilitzar-se fins a les darreres conseqüències.

ARRAN    ENDAVANT    CUP