Quan es llegeixi aquest escrit ja sabrem els resultats electorals d’unes eleccions il·legítimes i imposades pel govern dictatorial del PP amb el suport de Ciudadanos i PSOE. Com assemblea, mentre l’escrivim ens venen a les entranyes de la memòria tot el que hem viscut les darreres setmanes i mesos. Hem vist un poble de Catalunya que des de l’autoorganització popular i la noviolència ha realitzat fites històriques que marcaran els anys a venir. Fets com el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i les vagues generals del 3 d’octubre i del 8 de novembre van mostrar al món un poble en marxa, organitzat i en lluita per la seva emancipació nacional i social. Aquest país ja no és ni serà mai el mateix després d’aquestes tres dates, i en el rècord del què va passar en els nostres col·legis, fent possible que més de 2 milions de persones votessin per un país nou en forma de República, hi ha una alba nova amb un somni en forma d’utopia per construir. Perquè aquell dia es va fer palès que no hi ha ni guàrdia civil ni policia nacional ni exèrcit possible que pugui aturar un poble que somia i vol ser lliure i que s’organitza de forma alegre, viva i combativa des de la noviolència.

Els hereus de la dictadura feixista de Franco, els del règim franquista del 78, podran posar-nos a la presó, podran prohibir colors, podran enviar-nos la seva guàrdia civil, policia nacional o fins i tot els mossos o l’exèrcit, però no podran aturar el fruit d’una llavor que arrela en tot un poble.