Documents

Quan el sector privat concursa per la concessió d’un servei d’una entitat pública és per que creu que podrà treure profit econòmic. Quan el servei a concurs es fa de manera continua i perpètua i any rere any se li ofereix a la ciutadania i l’empresa privada concessionària continua prestant el servei perquè evidentment li representen un guany interessant per l’amo o pels accionistes, caldria anar pensant si aquest servei no l’hauria de prestar directament l’ajuntament i estalviar-se el benefici empresarial; o si més no, que aquest benefici fos per l’ajuntament i revertís en el mateix servei o en altres. O fins i tot rebaixar la taxa reduint el benefici i només cobrir les despeses. Però el més important és que és l’estament públic, l’ajuntament, que controlaria totalment el servei i les taxes si n’hi haguessin. D’alguna manera la ciutadania seria sobirana per prendre decisions sobre el servei.

            És el cas del Microbús que recórrer el nostre poble donant un servei de transport públic i que comunica els diferents barris. La concessió d’aquest servei el té l’empresa Sagalès per totes coneguda, i que en el passat any 2018 ens va costar a tota la ciutadania de Santa Perpètua uns 170.000€ que va pagar l’ajuntament a Sagalès quan estava pressupostat 123.000€. Amb les dades que tenim actualment el pressupost per aquest concepte per l’any 2019 ja ascendia a 150.000€ però a hores d’ara no sabem si ha hagut un increment com l’any 2018. Hem de constatar que pel pressupost del 2020 torna a haver un increment passant a 154.000€. Però el pressupost és un supòsit del cost que la experiència amb aquest govern ens porta a assumir que hi haurà un increment de la despesa pressupostada.

            Però fent un càlcul de les despeses del servei, surt un preu de cost de 128.000€. Per tant, aquest any 2018 li hem pagat de més a l’empresa Sagalès una quantitat d’aproximadament 42.000€. Si aquest servei el prestes directament l’ajuntament o l’empresa pública, estalviaríem aquesta quantitat de diners cada any. A més en aquest càlcul no tenim contemplat el pagament de la usuària com ara està fent amb el cobrament del tiquet del viatge. Si decidírem entre totes que el topall de despesa anual pel microbús fos dels 170.000 que ara paga l’ajuntament a l’empresa, veiem que en un any i mig d’estalvi hauríem pagat un vehicle de consum elèctric i que pel cap baix ens duraria 10 anys. Desprès o paral·lelament podríem decidir entre totes augmentar o no la ruta arribant a l’Hospital de Mollet o l’estació de tren de La Llagosta com ara fa, la freqüència, l’horari i la gratuïtat del servei, i en cap cas sobrepassaria el cost actual del servei. Tot i així, el més important és que la ciutadania de Santa Perpètua pugui formar part de la gestió del servei a través de l’ajuntament, associacions de veïnes i d’usuàries, a més d’evitar que l’empresa privada amb ànim de lucre s’enriqueixi a costa del dinar públic, i quan el sector públic pot oferir el mateix respectant l’economia social, el medi ambient i evitant la precarietat laboral.

Per més informació us passem un enllaç on trobareu el càlcul que hem realitzat:

            http://santaperpetua.cup.cat

            https://www.facebook.com/cupstaperpetua/            

Comunicat de la CUP de Santa Perpètua davant el segrest de’n Ferran Jolis i la resta de companyes.
L’AL de la CUP de Santa Perpètua expresa que davant de la injustícia injustificada de l’empresonament el passat dia 23 de setembre del nostre veí, company i amic Ferran Jolis Guardiola, per part de les tropes repressives d’un Estat demofòbic i hereu del règim feixista del 78, es disposa a treballar de manera intensa i constant per l’alliberament d’en Ferran i per això fem una crida a la ciutadania per participar en les accions que proposin el Grup de Suport a les empresonades del 23S. Cal respondre a la mentida, l’engany i a la repressió amb autoorganització i amb el suport mutu. Són moments on cal donar suport  a les nostres companyes i a les seves famílies, transformant la ràbia que sentim totes en intel·ligència, astúcia i treball. Si es pensen que ens fan por, cal dir-lis que seguirem en la lluita i el combat com fins ara. Les nostre armes lluny de ser canons apuntant a innocents esbotzant la seva porta de matinada, seran les idees, les paraules i les accions de desobediència civil activa no violenta. No som covards i no necessitem un exercit armat fins a les dents per respondre davant dels embats de l’Estat Espanyol. Des de fa molt temps sabem que no són els únics que han patit la repressió del feixisme. La solidaritat és la tendresa dels pobles. Des d’aquí volem recordar el company Alfon de Madrid, els nois d’Alsatsu, la persecució constant a les companyes del SAT (Sindicato Andaluz de Trabajadores), al moviment independentista gallec i també als Jordis, a les nostres preses polítiques i a totes les exiliades. Seguim                 
                                                                                        

                                                                                                   
 

Pàgines