La gestió catastròfica de la pandèmia, amb el cas paradigmàtic d’uns 5.000 morts a les residències catalanes, ha deixat més clar que mai el caràcter antisocial de les polítiques privatitzadores que converteixen la nostra salut i les nostres vides en mercaderies per al lucre dels inversors capitalistes i que apuntalen el traspàs de recursos públics a mans privades. Perquè tal i com denuncien organitzacions de drets humans, familiars, treballadores i sindicats durant aquests darrers mesos a moltes residències hi ha hagut una nefasta gestió que ha provocat moltes morts i molt de dolor que es podia haver evitat, especialment en aquelles de gestió privada on només prima el benefici econòmic en la cura dels nostres avis i avies. Un fet que ha demostrat que no podem deixar que en la cura i atenció a les nostres persones més febles de la nostra societat es prioritzi el benefici econòmic, la mala gestió, i la precarització d’un servei essencial.

Per això, des de la CUP sempre hem reivindicat un model de serveis sanitaris i socials de titularitat, gestió i provisió públiques que permeti garantir les millors condicions laborals i la millor atenció per al conjunt de la ciutadania. Cal municipalitzar i nacionalitzar serveis i recursos per cobrir les necessitats del conjunt de la població de manera vertaderament pública.

Fa dues setmanes la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics i les treballadores del SAD de diferents municipis de Catalunya feien concentracions a diferents ciutats catalanes contra les externalitzacions dels serveis d’ajuda domiciliària (SAD). Un servei bàsic que està a mans d’empreses privades que fan negoci de la cura de la gent i de les persones dependents a costa de precaritzar les condicions laborals de les treballadores. I és que les condicions de les treballadores del SAD ja eren ben precàries d’abans de la pandèmia, treballant en jornades de 30 hores setmanals amb horaris partits, fent impossible la possibilitat de compaginar-ho amb una altre feina, i cobrant salaris de tan sols 600 euros. Feminitzant la precarietat laboral d’un col·lectiu de treballadores que en sa majoria són dones amb carregues familiars. Una situació que amb la pandèmia no ha fet més que empitjorar, han estat i segueixen treballant en la primera línia sense els materials de protecció adequats i amb EPIs de mala qualitat, exposades al risc de contagiar-se i, també de contagiar a un col•lectiu vulnerable com és la gent gran, així com a les seves famílies.

Tal i com denuncien les treballadores del SAD, el principal motiu d’aquesta situació és l’externalització a empreses privades d’un servei que hauria de ser públic. La cura i atenció a la gent gran està en mans, ni més ni menys, que d’empreses constructores de l’IBEX35, com Accent Social de Florentino Pérez (que aquí a Sta Perpètua ha tingut el servei durant molts anys) de fons d’inversió en paradisos fiscals, o de falses cooperatives socials.

No podem deixar que l’ajuntament del PSC i Comuns segueixin externalitzant, precaritzant i deixant que es faci negoci amb la cura de la nostra gent gran, cal municipalitzar aquest servei i gestionar-lo de forma pública amb la participació activa d’usuàries i treballadores. Alguns ajuntaments com el de Cardedeu on governa la CUP ho estan fent, perquè és possible i necessari! Nosaltres ja ho portàvem en el nostre programa municipal de govern, perquè entre vida i capital, entre vida i negoci, nosaltres escollim defensar la Vida!

PER UNS SERVEIS 100X100 PÚBLICS I DE QUALITAT!

MUNICIPALITZEM EL SAD!   ENS HI VA LA VIDA!

L’Assemblea Local de la CUP dona tot el suport, solidaritat i escalf al treballador de la SAM injustament acomiadat, i segueix sense poder sortir del seu astorament davant de les decisions que va prenent el govern del nostre municipi contra les treballadores públiques. Si fa uns mesos va continuar el seu exercici d’externalització dels serveis, concretament a la piscina municipal, així com la poca cura i intel·ligència per abordar una distribució adient de la feina presencial i telemàtica per tal de protegir a les treballadores del COVID a la vegada de disminuir la bretxa digital amb la ciutadania més desfavorida, ara fan fora un treballador de l’empresa municipal SAM per una suposada errada humana quan un camió de 30 anys d’antiguitat es va desfrenar i va anar a parar contra un cotxe aparcat i una paret d’un habitatge, i sense cap danys personals.

En el cas que fos un error humà, està clar que la classe treballadora no pot equivocar-se ni errar siguin quines siguin les condicions. Però el més terrible és la desmesura de l’acomiadament per un error així.

Sobta la diferent manera de mesurar l’error d’un polític provocat o no,  intencionadament o no, en benefici propi o no, i un suposat error humà laboral per part d’un treballador. Si un polític és capaç de gastar-se més d’1 milió d’euros de l’erari  públic en una nau industrial que després de tres anys de la seva adquisició segueix buida, inútil, sobredimensionada per les necessitats de l’ajuntament; i que any rere any suposa una despesa totalment injustificada i aquí no passa res,  el treballador que suposadament s’equivoca és acomiadat sense més.

Poca transparència, despotisme poc il·lustrat, supèrbia, immunitat, desmemoriats i renegats dels seus orígens és el que ens dona a entendre aquesta nova manera de governar. Però que no s’equivoquin. Aquesta manera de fer és molt antiga i fa olor a naftalina. És típica d’aquells que es creuen que tenen impunitat per fer i desfer a la seva conveniència.

Exigim tornar al senderi i a la justícia social i estaria bé començar per readmetre al treballador acomiadat, i no esperar que li doni la raó el jutge com tantes vegades ha passat sumant una altra despesa per la caixa pública. Els diners de tota la ciutadania de Santa Perpètua no han de servir per cometre injustícies.