Comunicat de la CUP contra la privatització de serveis municipals a Santa Perpètua.

El govern de COMUNS-PSC, estan imposant un «nou model de gestió». De nou res. És tan vell com començar la privatització dels serveis. El motiu tampoc el sabem o sí. En aquesta legislatura hi hagut canvis sobtats i inesperats de regidors en el partit de govern COMUNS, antiga ICV.

El govern del nostre municipi sembla una cosa però és una altra. Sembla defensora de la classe treballadora i es posa darrera d’una pancarta, o sembla que lluita per millorar el sector públic augmentant el seus recursos i eliminant la que és moltes vegades la relació perniciosa de la col·laboració público-privada, però només ho sembla. Fins fa poc, l’AL de la CUP de Santa Perpètua reconeix l’esforç durant   anys que s’ha fet en el nostre poble de mantenir serveis, equipaments i instal·lacions gestionades directament des del sector públic, des de l’Ajuntament, amb mitjans materials i humans propis i amb el poder de decisió intacta per part del govern del nostre municipi. Però també és ben cert que encara ens queda molt camí que recorre. Hem de recuperar la gestió de l’aigua, de la funeraria, el SAD (Servei d’Atenció a persones en situació de Dependència) i fins i tot del camp de futbol. El govern de COMUNS-PSC, estan imposant un «nou model de gestió». De nou res. És tan vell com començar la privatització dels serveis. El motiu tampoc el sabem o sí. En aquesta legislatura hi hagut canvis sobtats i inesperats de regidors en el partit de govern COMUNS, antiga ICV. L’alcaldessa segueix sent la mateixa, però han incorporat nous regidors que s’ha demostrat que tenen una dubtosa defensa dels serveis públics. No saben quin abast tindrà, però ja han començat a contractar tres empreses privades per fer la feina que treballadores municipals ja la fan i és el cas de les instal·lacions esportives, piscina, pavelló. Ho porten «maquinant» des de fa temps, des de que deliberadament no cobreixen baixes, jubilacions o incapacitats reduint els treballadors municipals de manteniment de la piscina municipal de 9 a 4 i aviat amb la no renovació d’alguna substitució passaran a 3 treballadors efectius. I aquesta és l’excusa per contractar una empresa privada per fer la feina d’una gent altament especialitzada i entregada al manteniment de la nostra piscina municipal. Ningú més que ells saben com mantenir-la. També és el cas de les socorristes de la piscina o de les monitores de terra que veuen que l’ajuntament les deixa de contractar per passar a ser contractades per l’empresa privada amb la respectiva baixada de sou i de beneficis socials. És a dir, el preu de la privatització és la precarietat laboral de la classe treballadora, el traspàs de recursos econòmics a l’empresa privada que busca un marge de benefici pel seu lucre i per tant la pèrdua de la qualitat del servei, entre altres coses perquè hi ha menys personal, amb unes condicions laboral pitjors i amb una renovació de la plantilla constant perden l’expertesa de la treballadora. Però que guanya l’ajuntament? Deixar de fer la feina per la que la ciutadania les va escollir, gestionar allò que ens pertany, que és públic, que és de totes. Prefereixen pagar una empresa amb ànim de lucre per fer la seva feina encara que això suposi un pitjor servei i més precarietat laboral. Fins a on arribarà aquest «nou model de gestió»? Quin serà el proper servei a privatitzar? Les brigades? Centres cívics? Les consergeries de les escoles? comunicació?.... És per tot això, que l’AL de la CUP de Santa Perpètua dona suport a la lluita i les accions que el col·lectiu de treballadores cregui més oportú per defensar els seus llocs de feina, la gestió pública del servei que no és una altra cosa que resistir-se a l’avanç del capitalisme, lluita que alguns han deixat de banda per la seva comoditat i mandra.

És per tot això, que l’AL de la CUP de Santa Perpètua dona suport a la lluita i les accions que el col·lectiu de treballadores cregui més oportú per defensar els seus llocs de feina, la gestió pública del servei que no és una altra cosa que resistir-se a l’avanç del capitalisme, lluita que alguns han deixat de banda per la seva comoditat i mandra.