Dos anys de mandat.

Han estat dos anys, on el govern municipal creu haver iniciat un «nou model de gestió» com bé van esgrimir quan van privatitzar el servei de manteniment de les piscines municipals i el servei de socorrista d'aquesta, traduint-se en la pèrdua de control de la gestió per part del municipi, precarietat laboral i empitjorament del servei. 

És ben cert que aquests dos anys de pandèmia han estat molt difícils de gestionar per tothom i també per les administracions públiques i concretament més a les locals per estar més pròximes a la ciutadania i no tenir eines suficients per apaivagar aquesta crisi sanitària, econòmica i social. A més moltes famílies han patit la pèrdua d'éssers estimats. I totes hem estat en xoc emocional de llarga durada.

Aquests dos anys de pandèmia han coincidit amb els dos anys de govern municipal d'ençà del maig de 2019 quan es van celebrar les eleccions municipals i es va revalidar a Santa Perpètua, el govern d'ICV i PSC-PSOE al consistori.

Han estat dos anys, on el govern municipal creu haver iniciat un «nou model de gestió» com bé van esgrimir quan van privatitzar el servei de manteniment de les piscines municipals i el servei de socorrista d'aquesta, traduint-se en la pèrdua de control de la gestió per part del municipi, precarietat laboral i empitjorament del servei. O quan van decidir tancar per raons econòmiques i sense cap mena d'estudi previ sobre la viabilitat, l'Escola Bressol Municipal L'Espiga. Un tancament per decisió política, amb la destinació de l'edifici incert per la ciutadania, però ben segur que l'ajuntament li té una funció futura i per això ha de tancar el servei públic tan essencial per les famílies, que havia estat de proximitat i arrelat al barri. Així que, ara tenim massificació a la resta d'escoles bressol, complicacions i dificultats afegides a la situació socioeconòmiques de les famílies del barri en particular i de tota Santa Perpètua en general. Incertesa laboral de les treballadores de les escoles. I evidentment el menyspreu a les famílies i a les treballadores. La nostra proposta és la recuperació de la gestió de les nostres tres escoles bressol, assegurar una primera escolaritat dels nostres infants còmode i adient i facilitador per les famílies.


Des de sempre, l'AL de la CUP ha demanat insistentment la recuperació del Servei d'Atenció Domiciliària. Aquest servei transferit al Consell Comarcal i posteriorment privatitzat ha demostrat que com més es necessitat de la cura de les persones, sobretot les més vulnerables, l'empresa privada no pot donar resposta. Els serveis de cures a les persones mai poden donar benefici empresarial. La realitat aflora, i quan s'estira les costures s'esquinça i qui més pateix són les usuàries del servei i les treballadores precàries. Seguim demanant la municipalització, però el govern suposadament d'esquerres, reacciona com si sentís ploure.


Que hem fet en l'àmbit d'habitatge? Doncs ben poca cosa. Un dels grans problemes de la nostra societat immersa en un sistema capitalista, és que la seva reproducció es fonamenta en gran manera, en l'exaltació de la propietat privada i per tant en la construcció sense aturador d'habitatge per injectar-lo en un mercat especulatiu que empobreix la classe treballadora i popular. Ni tan sols aquest govern ha estat capaç de comprar habitatge de les SAREB en l'opció de tanteig i retracte i destinar-ho a serveis socials. La política d'habitatge s'ha limitat en signar papers, gestionar quatre pisos i declarar-se municipi en tensió pels preus de lloguer. Una llei catalana recorreguda pel govern central al qual formen part. A més es gasten 1 milió 250 mil € en la compra d'una nau industrial i previsiblement es gastaran un altre milió en condicionar-lo per magatzem municipal, i fa més de dos anys que està tancat des de la seva compra. En canvi no són capaços, en terreny municipal, promoure la construcció d'habitatge de lloguer públic municipal de preu assequible a les possibilitats ajustades a tothom o acomplir projectes d'habitatge de lloguer en cessió d'ús, o altres fórmules que escapin de l'especulació immobiliària i fer que l'habitatge recuperi el seu sentit social i vital.

Durant el passat mandat el govern de la nostra ciutat va estar en peu de guerra contra la construcció d'un magatzem d'AMAZON a Barberà del Vallès, esgrimint que suposaria un gran increment de trànsit rodat per la carretera B-140. Van fer tota la demagògia que van poder per tal que la carretera B-140 s' ampliés i pogués ser la via que tenien pensada. Per sort un col·lectiu de ciutadanes s'han organitzat per defensar l'espai natural de Santiga per on presumiblement haurà de mossegar l'ampliació de la carretera. Però curiosament aquesta preocupació sobre l'augment de trànsit per la construcció d'aquest magatzem ha desaparegut quan la mateixa empresa va anunciar que també s'instal·larà a Santa Perpètua i bastant més a prop del nucli urbà. Hi ha alguna en aquest govern que pensi en la gran contaminació a què està sotmesa la població de Santa Perpètua, avui, ara?

Aquest govern poc valent, amb poques idees, tampoc és capaç de veure l'obvietat. Per la cura del planeta, de la nostra comarca i de la nostra gent, ja hem perdut prou temps en la no implementació de la recollida selectiva Porta a Porta de les deixalles municipals. El sistema actual a part de suposar uns percentatges baixíssims de recollida fraccionada i per contribuir encara més a la no sostenibilitat del planeta, a més suposarà un encariment any rere any de la factura per la ciutadania per tal de fer front a les sancions europees. Exigim que no es vacil·li i que es comenci d'una vegada en el canvi de model. També serà una oportunitat de contracta més treballadores per l'empresa pública municipal SAM.

Necessitem una aposta més decidida en l'àmbit de la cultura. No tenim Auditori, però tindrem un museu sobrevingut que ha estat l'excusa per obtenir ajudes econòmiques europees per la rehabilitació de la nau gran del Vapor. CAM Bernades, després de tants anys no acaba d'arrencar i de ser un espai jove de creació i innovació. La cultura popular està desprestigiada i les associacions i col·lectius sobreviuen com poden. Som 26.000 habitants i l'oferta cultural és pobre, fins i tot no tenim ni una trista llibreria.

El govern ja s'ocuparà de nadar en les seves pròpies lloances de les accions que realitzen o diuen que realitzen. Però també trobem incomprensible formar part de plataformes en defensa de la gestió pública de l'aigua i seguir netejant la cara a l'empresa privada CASSA executant projectes conjunts que promouen la visió que la col·laboració publicoprivada és la millor. I es diuen d'esquerres. A hores d'ara ja haurien d'estar preveient com realitzar la remunicipalització del servei d'aigües a la finalització del contracte amb l'empresa en menys de 8 anys. Sense rumb clar, que no sigui anar tirant, externalitzar tot el que es pugui i realitzar gran despeses supèrflues per distreure el personal, aquest són els resultats de dos anys de mandat o més d'aquest govern.

 

 

Des de sempre, l'AL de la CUP ha demanat insistentment la recuperació del Servei d'Atenció Domiciliària. Aquest servei transferit al Consell Comarcal i posteriorment privatitzat ha demostrat que com més es necessitat de la cura de les persones, sobretot les més vulnerables, l'empresa privada no pot donar resposta. Els serveis de cures a les persones mai poden donar benefici empresarial. La realitat aflora, i quan s'estira les costures s'esquinça i qui més pateix són les usuàries del servei i les treballadores precàries.