Totes les que ens considerem anticapitalistes, feministes, socialistes i ecologistes tenim un horitzó utòpic on ens emmirallem per treballar per la transformació social del nostre país amb vocació internacionalista. Per arribar als nostres objectius, cal aconseguir fites que ens proposem possibles segons els contextos. Aquest és el cas de l'Escola Bressol que creiem totalment necessària per a les classes populars i que ha de ser gratuïta com ho ha de ser tota l'educació. Però per moltes de nosaltres no és el model desitjat, ja que creiem que un nadó, un infant, ha d'estar amb els seus progenitors i amb la comunitat més propera els primers anys de vida. I ha de ser la societat qui proveeixi de seguretat a la família i la comunitat que està al càrrec dels nostres infants. Però per aquesta societat immersa en el sistema capitalista reproductor de mà d'obra i no de vida, l'escola bressol és un guany aconseguit per les classes populars i treballadora. Però com sempre passa, el sistema capitalista torna a guanyar, enganyar i generant necessitats per obtenir després beneficis econòmics. Tornem a donar beneficis a l'empresa privada en forma de multinacional socioeducativa com la Pere Tarrés que gestiona dues de les nostres escoles municipals. I si això li sumem que l'ajut econòmic que dóna la Generalitat és paupèrrima ens adonem que les classes populars àvides de necessitats i de deixar les seves petites i petits per poder anar a la feina, han de destinar part del seu sou quan hauria de ser les institucions que es fessin càrrec de tot l'ensenyament des de bressol a universitat. Per tal d'aconseguir aquest primer objectiu cal tornar la gestió a l'Ajuntament o si més no a una cooperativa de treballadores de cada escola. I sent treballadores públiques o cooperants poder treballar el model educatiu sense pensar en beneficis econòmics per tal de transformar la societat cap a un model solidari, just i de lliure pensament.